El maltractament envers la gent gran

L’actual problemàtica envers els maltractaments a les persones grans i la manca d’informació que encara hi ha sobre el tema ens porta a plantejar la necessitat de projectes de prevenció tant a nivell primari (evitar que es donin més casos en la mesura de les possibilitats) així com també, un cop s’han detectat casos de maltractament envers la persona, oferir els recursos i possibilitats necessàries per superar amb èxit aquesta situació que provoca tant patiment i angoixa.

Hem d’acceptar que vivim una societat on la figura de la persona gran, en moltes ocasions, està infravalorada. Els medis de comunicació, les publicitats, els programes televisius, les infraestructures, en resum, tots els medis que ens envolten i amb els quals ens hem d’enfrontar cada dia, obliden sovint que, no només hi ha nens, adolescents, joves i adults en aquesta societat, hi ha unes persones que anteriorment han passat per totes aquestes etapes de la vida i que ara tenen drets i deures, com tothom: la gent gran.

Aquesta manca de sensibilitat i la poca atenció envers aquest sector, en cap cas minoritari, ja que l’envelliment de la població cada vegada es fa més evident, fa que ens plantegem la necessitat de programes preventius envers els diferents tipus de maltractament cap a la gent gran.  L’entitat Proebes de Terrassa, ofereix dintre del programa del PAME, el taller Avuiper Mi, Demà per Tu, adreçat a les escoles per treballar en aquest sentit.

Per entendre millor el que es considera maltractament, a continuació ofereixo una definició i una classificació dels mateixos.

“...la acció única o repetida, o la manca de resposta apropiada, que causa dany o angoixa a una persona gran i que succeeix dintre de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança”. (Organització Mundial de la Salut –OMS-)

Classificació

■ Maltractament físic: Dany corporal, deteriorament físic produït per una força física o violència no accidental.

■ Maltractament psicològic: Causar, de manera intencionada angoixa, pena, sentiments d’indignitat, por o estrès mitjançant actes verbals o no verbals.

■ Maltractament sexual: Comportaments o contacte sexual de qualsevol tipus, intentat o consumat, no consentit o amb persones no capaces de donar consentiment.

■ Maltractaments financers: Utilització no autoritzada, il·legal o no apropiada de fons, propietats o recursos d’una persona gran.

■ Negligència o abandonament: Rebuig, negativa o “fallo” per iniciar, continuar o completar l’atenció de les necessitats de cura d’una persona gran, ja sigui de manera voluntària o involuntària, per part de la persona responsable de la seva cura.

■ Obstinació diagnòstica: Realització de proves diagnòstiques per augmentar el coneixement sobre la patologia o situació clínica d’un pacient, sense que pugui preveure que posteriorment pugui tenir beneficis reals pel mateix.

■ Obstinació terapèutica: Utilització de mitjans desproporcionats per perllongar artificialment la vida biològica d’un pacient amb una malaltia irreversible o terminal.

http://blog.infoelder.com/tipologia-del-maltrato-a-las-personas-mayores

Tenint en compte l’existència real d’aquestes situacions de maltractament i la manca d’informació i sensibilització a diversos nivells, considero realment necessari l’existència de campanyes de prevenció i informació.

En el proper article es publicaran dades quantitatives de diversos estudis realitzats envers l’existència dels diversos tipus de maltractament i realitzaré un reflexió sobre aquesta situació.

Benvingut al món, Hernán

“Com afrontar la maternitat” 

Començaré aquest article amb una història escrita al S.XIV per l'Infant Don Juan Manuel que es titula "El conde Lucanor". Els relats de dita obra es poden consultar al següent link:

http://es.wikisource.org/wiki/Conde_Lucanor

adrianherz

Tracta la història d'un pare, el seu fill i el seu ruc. Tots tres tornaven del camp, de donar de menjar els seus animals. El pare anava assegut sobre el ruc, mentre que el fill l'acompanyava caminant al costat. En passar pel primer poble, van escoltar com una senyora li deia a una altra: "Mira aquells dos, el pare pujat al ruc, mentre que el pobre nen ha d'anar caminant... Li hauria de donar vergonya a aquest home..." En escoltar el comentari, el pare i el fill van decidir, abans de passar pel següent poble, intercanviar els seus llocs. De manera, que el nen aniria sobre el ruc i el pare caminant, juntament amb ells. I van reprendre el camí... 
                                                                     
Encara no havien arribat al següent poble quan, pel camí, es van creuar amb un pelegrí que, en veure'ls, no va poder evitar comentar en veu alta: "Quines coses a veure!! Què trist que un nen tant jove faci caminar al seu pare ancià, mentre ell gaudeix del paisatge pujat al ruc..." El pare, en escoltar el comentari del pelegrí, va decidir seure amb el seu fill sobre el ruc. I així van seguir el seu camí... 

Justament quan estaven a punt de creuar el poble, es van trobar un cura que els va fer parar i els hi va preguntar amb to d'acusació: "No els hi fa vergonya? Pobre animal!Què mandrosos i cruels, anant ben còmodes pujats a sobre el pobre animal que no pot amb la seva ànima!". el pare i el fill, davant aquesta acusació, van baixar ràpidament de l'animal i continuaren el camí tots dos a peu, al costat del ruc. Així van entrar, finalment, al seu poble...

Un cop arribats a la Plaça Major, es van adonar que hi havia un grup de persones que els assenyalaven mentre reien. Quina va ser la seva sorpresa quan, en acostar-se al grup, van descobrir que el motiu de la burla i els riures eren ells mateixos: "Mireu a aquests dos!! No es pot ser més babau!! Van els dos caminant, tenint un ruc on pujar! I l'animal tan fresc!".

La moralitat d'aquesta història sembla molt evident i normalment tots pensem que tenim molt clara... En aquesta vida millor fer el que un cregui correcte, perquè si escoltem el que diu la resta les nostres esquenes es poden resentir, potser perquè cadascú té la seva opinió o visió de la realitat...

Aquesta moralitat hem fa pensar en l’experiència davant la maternitat per primer cop... Quan saps  que seràs mare, agafes la notícia amb tota la il·lusió del món, encara que també amb tots els dubtes i les pors del món. Ningú t’avisa d’això, arriben de cop! Quan arribes a casa amb una personeta més i tot canvia... Hàbits, horaris, la relació amb la parella... 

Tot això arriba i ho pateixes... o no... Però comences a rebre indicacions, consells, opinions de tothom... De tot arreu... Tothom sap...I sembla que més que tu!

“Com és que no li dones el pit? És el millor...” “Així li dones el pit? A demanda? Es dona cada tres hores...” “Encara li dones el pit? No hauria de prendre el biberó?”

O...

“Així s’adorm? Als braços... Ui si s’acostuma...” “El deixes plorant a la bressol perquè s’adormi? Això el pot traumatitzar...” “No dorm sol a la seva habitació? Se l’ha d’acostumar de ben petit!” “Si no dorm amb tu al llit i el deixes plorar el traumatitzaràs!”

O...

“Tot això menja? És molt no?” “Només menja això? No és poca quantitat?” “Hauria de menjar ja tot amb sal i amb sucre!”

Etc, etc, etc...

I tu, que mai has estat mare abans, que ho vols fer el millor possible i donar el millor al teu fill/a, comences a dubtar  o a estar cansada de sentir com tothom és expert/a... I pots acabar fent bogeries,  com portar el ruc a les teves esquenes...

Benvingut al món

Amb aquest escrit, el que vull transmetre és un missatge de tranquil·litat... No hi ha respostes correctes, no hi ha blanc o negre, no hi ha totalment bé o malament... La maternitat i, la vida en general, no és sempre un extrem o l’altre, hi ha intermedis i cadascú pot tenir el seu criteri segons el moment, les creences o les vivències. Com a mare fas les coses de la millor manera possible perquè ho fas amb tot l’amor del món.

Quan ets mare dones el millor de tu, amb amor i amb tota l’estima possible... Així no pots fer-ho malament. Segueix el teu instint, el teu criteri, les teves creences... Escolta amb el cor i observa el teu petit, elI sap transmetre el que necessita i com ho necessita. 

I que sigui la resta qui porti el ruc a les seves esquenes...

La Psicomotricitat Vivenciada

material de psicomotricitat

La psicomotricitat vivenciada pren al nen com a eix central del seu propi procés d'aprenentatge i al psicomotricista com a mediador en aquest procés (Arnaiz, P. 2001).En aquest sentit, es considera que el nen/a és un ésser global, al qual s'ha de tenir en compte tant a nivell cognitiu com emocional, afectiu i social. 

De manera que, aquesta disciplina, converteix els psicomotricistes en observadors del desenvolupament de cada nen/a, podent detectar i prevenir dificultats, així com intervenir sempre que es consideri necessari, per tal que aquest desenvolupament sigui el més favorable possible.

Fins els 7/8 anys l'expressivitat psicomotriu del nen és la suma de les estructures motrius, cognitives i emocionals (B. Aucouturier). Aquestes dimensions són les que permetran al nen accedir a la comunicació, la creació i la formació del pensament operatori (Piaget), mitjançant la disposició de l'espai en la sala de psicomotricitat en 3 parts: 

Espai Simbòlic 

En aquest espai el nen/a pot disfressar-se, viure personatges de la vida familiar,  rols que l'ajuden a superar el sistema de normes i de conflictes que l'imposa l'adult. 

Els objectes projecten les representacions mentals dels nens/es: els coixins poden ser cavalls, cotxes, taules, llits, cases...

Espai Sensoriomotriu

La creació d'aquest espai està pensat en funció de dos objectius:

• Vivenciar el plaer del moviment a través d'una activitat motriu espontània. 
• La formació de la imatge corporal i de la identitat. 

El primer objectiu consisteix en oferir un espai on es pot gaudir del moviment en sí. Es aquest espai els objectes són utilitzats dinàmicament com a referència per l'activitat motriu espontània. 

El segon objectiu pretén ressaltar el paper essencial que té la formació de la imatge en el desenvolupament del nen i en la seva relació amb el món. 

Les condicions materials necessàries a la sala per tal que aparegui el joc sensoriomotor venen determinades per la presència d'un ampli espai i per la varietat d'objectes que hi trobem: bancs, cordes, teles, pilotes, mòduls de goma, escumes de diferents formes i mides, construccions... Tot això permet viure una sèrie d’activitats sense risc i sense límit que condueixen al plaer sensoriomotriu. 

Espai de Distanciació

En aquest espai es realitzen activitats adreçades a la presa de distància de les vivències emocionals. Els jocs de construccions exigeixen la representació i allunyament de la projecció personal de l’emoció. Alhora s’afavoreix l’accés al pensament operatori en la mesura en que el nen/a es capaç de parlar sobre ella segons paràmetres cognitius. 

Al final de cada sessió , es realitza una posta en comú per oferir la oportunitat de compartir sensacions, sentiments o moments significatius pel nen/a.
Psicomotricidad vivenciada

La següent presentació ens permet veure els orígens, la trajectòria i els diferents aspectes significatius a tenir en compte durant els tallers de psicomotricitat. 

Psicomotricidad vivenciada def from Ana Garcia Gutierrez

Com a psicòloga i psicomotricista considero important poder oferir aquest tallers als nens i nenes per tal de treballar i millorar possibles problemàtiques, així com fer afavorir les relacions i la comunicació a nivell emocional.